Els amics són joies rares

(Material per a docents. Conte sobre el respecte.)

Aquesta és la història d'un noiet que tenia molt mal caràcter. El pare li va donar una bossa de claus i li va dir que cada vegada que perdés la paciència hauria de clavar un clau darrere la porta.

El primer dia, el noi va clavar 37 claus darrere la porta. Les setmanes que van seguir, a mesura que ell aprenia a controlar el geni, clavava cada vegada menys claus darrere la porta. Descobria que era més fàcil controlar el geni que clavar claus darrere la porta.

Va arribar el dia en què va poder controlar el seu caràcter durant tot el dia. Després d'informar el seu pare, aquest li va dir que retirés un clau cada dia que assolís controlar el seu caràcter. Els dies van passar i el jove finalment va poder anunciar al seu pare que no quedaven més claus per retirar de la porta.

El seu pare li va agafar la mà i el va dur fins a la porta. Li va dir:

- Has treballat dur, fill meu, però mira tots aquests forats a la porta. Mai més no serà la mateixa. Cada vegada que perds la paciència, deixes cicatrius exactament com les que veus aquí.

Pots insultar algú i enretirar el que s'ha dit, però de la manera com li ho diguis l'enfonsarà, i la cicatriu perdurarà per sempre. Una ofensa verbal és tan nociva com una ofensa física. Els amics són joies precioses. Ens fan riure i ens animen a seguir endavant. Ens escolten amb atenció, i sempre estan a punt per obrir-nos el seu cor.

Els amics són joies precioses.